dilluns, 9 de juny de 2014

Modernitat líquida (elèctrica)

Zygmunt Bauman: la crítica como llamado al cambio

Ja per despedir-nos, us deixo una entrevista que li fan a Bauman el qual analitza alguns elemenets dels que hem treballat en aquesta part final del curs. L'entrevista és extremadament interessant i molt planera, no demana grans coneixements ni estructures de pensament complexes. Tot i que en els últims anys Bauman centra el seu anàlisi en la política, en aquesta entrevista encara trobem una visió humanista en el seu anàlisi.

Gaudiu-ne tant com volgueu!

Conclusió

“la prensa está protegida [por la Primera Enmienda] no por su propio interés sinó para permitir la actuación de un sistema político libre” Anthony Lewis, New York Times Chomsky ens parla de la manipulació dels mitjans de comunicació i de l'impacte a la societat des d'una perspectiva política contemporània, és a dir contemplant sempre els interessos econòmics que caracteritzen la classe política. Per aquest motiu Chomsky expressa la necessitat d'analitzar les relacions entre la visió que els espectadors nord-americans defensen respecte els mitjans de comunicació i la realitat. Desemmascara en primera instància el “propòsit social” dels mitjans de comunicació els quals tenen la intenció de “inculcar i defensar l'ordre econòmic, social i polític dels grups privilegiats que dominen l'Estat i la societat del país” (pp.341). D'aquesta manera els diferents recursos, eines i elements que es troben sota la influència de les elits són els que modifiquen la informació fins a tal punt que no tenen res a veure amb la realitat. Denuncia també la visió que s'ha instaurat en el pensament dels estatunidencs respecte l'aparent independència actual dels mitjans de comunicació en relació a altres moments de la història. Chomsky ens recorda el joc que Nixon va representar respecte els mitjans de comunicació i la suposada amenaça que aquests suposaven per a la seva persona. D'aquesta manera Nixon manifestà el poder dels mitjans de comunicació tenien i la seva desvinculació amb el govern, de tal manera que en destapar l'escandol de Watergate el públic confià en la transparència dels mitjans de comunicació. Tot era, seguint els estudis de Chomsky, part d'un pla polític per conduir a la població per on, el govern i els actors actius que l'influencien, volguessin. En contrast a aquesta “taca” dels mitjans de comunicació als EUA, es ven la idea de que finalment els mitjans de comunicació són independents dels aparells polítics. Veiem doncs que no segueixen els mateixos models de propaganda reclamant a tota una generació que vagi a la guerra, sinó que el nou model està basat en la relació “cost-benefici”. Es mostra evident doncs, que en un context de neoliberalisme qualsevol element que estigui subordinat a la influència del mercat és facilment sustetible de ser manipulat... D'aquesta manera la llibertat contemporania de la que es parla respon a la voluntat desesperada de tindre tots els elements controlats per seguir amb la dinàmica social, econòmica i política que caracteritza la societat occidental. Chomsky apunta que, respecte als models de propaganda, segueixen seguint a nivell estructural els mateixos patrons: explicacions dicotomitzades. Hem pogut veure en el cinema nord-americà el discurs “democràtic” que es posiciona radicalment en contra del “monstre comunista”. Veiem en la història del cinema nord-americà, la forta censura que s'aplicava a qualsevol postura simpatitzant amb el “socialisme” o crítics amb el capitalisme, els quals eren automàticament exclòs del procés de producció de la pel·lícula. Aquesta acció clarament política configura la memòria col·lectiva “idenitària” de les generacions que només han rebut aquests tipus de models. Durant les guerres d'Indoxina els mitjans de comunicació nord-americans varen decidir ensenyar imatges només de Camboya i no de Timor, d'aquesta manera veient només una part del conflicte i sense cap mena d'anàlisi els espectadors no varen comprendre el que succeïa en les guerres d'Indoxina. Chomsky defensa doncs la importància de l'organització i la autoeducació en la comunitat per tal de crear elements capaços de democratitzar (entès des del seu sentit epistemològic) la vida social. Ja que els mitjans de comunicació haurien d'estar al servei de la majoria no pas de la minoria, cosa que sembla teòricament evident i pràcticament impossible. Bibliografia: - Noam Chomsky y Edward S. Herman, Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformacion y consenso en los medios de comunicación de masas, Barcelona, Crítica, 2000

Anàlisi lexicomètric

Anàlisi lexicomètric

Blog feminista: http://paroledequeer.blogspot.com.es/

Corpus files:

Juny, dimarts

Febrer, dilluns

Març, dimarts

Metodologia utilitzada:
A partir del programa Ant.Conc he pogut dur a terme l'anàlisi lexicomètric del blog escollit, per tal de dur a terme d'anàlisi i en funció de la temàtica i de la sintaxi que l'acompanya hem destacat les paraules clau següents les quals poden ser agrupades paraules en plural i singular.

14 feminismo 8 historia 8 nuevos 7 prácticas 7 queer 6 alianzas 6 cuerpos 6 feminismos 6 género 5 dice 5 feministas 5 hombres 5 ideología 5 políticas 5 político 4 activismo 4 activistas 4 identitarias 4 lenguajes 4 movimiento 4 palabras 4 red 4 sentido 4 sexual 4 transfeminismos 4 tuberculosos 3 diferentes 3 difusión 3 discursos 3 dominación 3 idea 3 movimientos 3 mujer 3 mujeres 3 médico 3 necesidad 3 opresiones 3 palabra 3 poder 3 política 3 producción 3 revolución 3 sufragistas 3 tecnología 3 teorías 2 acción 2 afeminados 2 colonial 2 cyborg 2 deconstruirlas 2 dildo 2 discapacitadxs 2 discurso 2 exclusión 2 familia 2 feminista 2 hombre 2 humano 2 identidad 2 liberación 2 liberar 2 mercado 2 neoliberal 2 normalización 2 obispo 2 sexo 2 trans 2 tuberculoso 2 varón 1 androcéntricos 1 anormales 1 anticapitalismo 1 antigénero 1 categorías 1 católica 1 ciencia 1 científica 1 científico 1 clínica 1 corporalidad 1 deconstrucción 1 desigualdades 1 dicapacitadxs 1 esencialismo 1 estereotipos 1 feminización 1 feminizado 1 feminizarse 1 fármaco 1 gays 1 genealogía 1 genealogías 1 genitales 1 géneros 1 heterocentrada 1 heteronorma 1 heterosexual 1 homosexual 1 homosexualidad 1 ideológico 1 igualdad 1 intersex 1 jerarquías 1 jerárquica 1 libertad 1 masculino 1 monogámica 1 normalidad 1 normas 1 patología 1 patológica 1 patriarcal 1 pelos 1 pensamiento 1 persona 1 personas 1 piel 1 politizar 1 popular 1 porno 1 pornográficos 1 postcoloniales 1 privilegios 1 raciales 1 radicales 1 resignificación 1 sexuales 1 somatopolítica 1 somática 1 transexualidad 1 transfeminismo 1 transfeminista 1 transfeminsmos 1 viril 1 viriles 1 virilidad En utilitzar l'eina “Concordance” utilitzant alguna de les paraules clau hem obtingut els següents resultats:

- Feminismo
1 las nuevas sufragistas? Nos hace falta liberar el feminismo de la tiranía de las políticas identitarias y abr JUNIO. martes 1ero.txt
2 osición política y de resistencia minoritaria, el feminismo sufre de un desconocimiento crónico de su propia JUNIO. martes 1ero.txt
3 e los vencedores. Es por esto que el espíritu del feminismo resulta amnésico. Aquello a lo que Benjamin nos i JUNIO. martes 1ero.txt
4 rente a la oleada “antigénero”, que las palabras "feminismo”, “homosexualidad”, “transexualidad” o “género” n JUNIO. martes 1ero.txt
5 plo, el túnel del tiempo que nos abre la palabra “feminismo”. La noción de feminismo fue inventada en 1871 po JUNIO. martes 1ero.txt
6 que nos abre la palabra “feminismo”. La noción de feminismo fue inventada en 1871 por el joven médico francés JUNIO. martes 1ero.txt
7 lère Fanneau de La Cour en su tesis doctoral “Del feminismo y el infantilismo en los tuberculosos”. Según la JUNIO. martes 1ero.txt
8 ífica de Ferdinand-Valère Fanneau de La Cour, el “feminismo” era una patología que afectaba a los hombres tub JUNIO. martes 1ero.txt
9 oma, en uno de sus panfletos, la noción médica de feminismo para calificar a los hombres solidarios de la cau JUNIO. martes 1ero.txt
10 las nuevas sufragistas? Nos hace falta liberar el feminismo de la tiranía de las políticas identitarias y abr JUNIO. martes 1ero.txt
11 imiento. Alguien dijo una vez que la historia del feminismo era la historia de su propio autoborrado. Así que Lunes Febrero 2ndo.txt
12 as políticas y producciones culturales ligadas al feminismo y a las luchas de liberación sexual y de género q Lunes Febrero 2ndo.txt
13 de Alcalá salga en el telediario diciendo que el feminismo ideológico es un paso en el proceso de la deconst Lunes Febrero 2ndo.txt
- Queer

1 s en el limbo social. En este sentido, la crítica queer tienen que ser capaz de combinar esta ambivalenci Lunes Febrero 2ndo.txt
2 ración sexual, los nuevos feminismos o feminismos queer.  Con los años nos hemos dado cuenta de que, a me Lunes Febrero 2ndo.txt
3 s en el limbo social. En este sentido, la crítica queer tienen que ser capaz de combinar esta ambivalenci Lunes Febrero 2ndo.txt
4 vinculadas a nuestra experiencia en el activismo queer y los nuevos feminismos. Nuestras elecciones, por Lunes Febrero 2ndo.txt
5 y que este pensamiento ha propiciado las teorías queer y cyborg. Vamos, que si el Obispo de Alcalá esta Lunes Febrero 2ndo.txt
6 oner a Foucault en la dieta de los discapacitadxs-queer y escribir la Muerte de la clínica. Es tiempo de martes 3ero Publicado en Liberation, 20 mars 2013..txt
- Hombres

1 “feminismo” era una patología que afectaba a los hombres tuberculosos, produciendo, como un síntoma secund JUNIO. martes 1ero.txt
2 a noción médica de feminismo para calificar a los hombres solidarios de la causa de las “ciudadanas”, movim JUNIO. martes 1ero.txt
3 ítica. Así pues, los primeros feministas han sido hombres: hombres que el discurso médico ha considerado co JUNIO. martes 1ero.txt
4 í pues, los primeros feministas han sido hombres: hombres que el discurso médico ha considerado como anorma JUNIO. martes 1ero.txt
5 er perdido sus “atributos viriles”; pero también, hombres acusados de feminizarse en razón de su proximidad JUNIO. martes 1ero.txt
- Cuerpos

1 ían ser genealogías, anticapitalismo y fronteras, cuerpos y prácticas artísticas, amor y relaciones afectiv Lunes Febrero 2ndo.txt
2 s objetos el maleficio esta completo; "Suenan los cuerpos: un llamado a las alianzas",  son algunos de los Lunes Febrero 2ndo.txt
3 berespacio y del activismo en red.  Y “Suenan los cuerpos: un llamado a las alianzas”, es el bloque en el q Lunes Febrero 2ndo.txt
4 omo en las alianzas que se generan entre aquellos cuerpos que no encajan en los parámetros de normalidad co Lunes Febrero 2ndo.txt
5 en los parámetros de normalidad corporal. Ya sean cuerpos que no encajan en las normas de sexo y género, en Lunes Febrero 2ndo.txt
6 bien en parámetros capacitistas, como serian los cuerpos diversos funcionales.  -Beatriz Preciado os prolo Lunes Febrero 2ndo.txt
- Sexual

1 ban generando en torno a las luchas de liberación sexual, los nuevos feminismos o feminismos queer.  Con l Lunes Febrero 2ndo.txt
2 ligadas al feminismo y a las luchas de liberación sexual y de género que habitan activamente los movimient Lunes Febrero 2ndo.txt
3 . Ellos dicen deuda. Nosotrxs decimos cooperación sexual e interdependencia somática. Ellos dicen capital martes 3ero Publicado en Liberation, 20 mars 2013..txt
4 nica. Es tiempo de invitar a Marx a un taller eco-sexual. Nosotrxs no vamos a jugar al Estado disciplinari martes 3ero Publicado en Liberation, 20 mars 2013..txt
Conclusió

A partir de l'anàlisi lexicomètric podem veure les estructures lèxiques que s'organitzen en aquest blog per tal de detectar els valor i usos de les paraules clau utilitzades. Així doncs a partir del context en el que es troba cada paraula veiem l'estructura comuna que també defineix el seu significat, no només l'ús gramatical del mot.

diumenge, 8 de juny de 2014

La Guerra dels Mons



Retransmissió radiofònica de la Guerra dels Mons, Orson Welles (1938)

La Guerra dels Mons fou un “experiment” que pretenia entretenir, utilitzant un registre d'informatiu. Es concreta en un noticiari amb l’estructura i les formes de tal que perd part de la seva credibilitat en el moment que es “interromput” per publicitat. En el context en el que es dugué a terme, els EUA dels anys trenta, parts de la població varen reaccionar de manera desorbitada cosa que amb el pas del temps quedà “difuminat” rere l'etiqueta de naif.

En l'actualitat hem pogut constatar la influència dels mitjans de comunicació creant algunes reaccions similars, per exemple, a partir de Jordi Èvole qui, segurament inspirat per la mateixa idea d'Orson Welles, mostra la capacitat de manipulació i influència dels mitjans de comunicació en l'audiència. És evident que el bagatge històrics que té l'audiència contemporània és molt més llarg que el que tenia la societat de 1938 quan es dugué a terme el relat radiofònic de la Guerra dels Mons. Amb tot, i a la llum del que va succeir i va ser convertit en teoria, i atenent al que avui en dia encara veiem passar, els mass media podrien permetre “lliurar” qualsevol tipus d'informació a l'audiència i fer-la passar per coneixement...

dissabte, 7 de juny de 2014

POLÍTICS WEBLOGS I (xarxa)(registre) POLÍTICS

En aproximar-nos als diferents àmbits d'estudi respecte les noves formes d'escriptura-lectura contemporànies, centrem posicions antagòniques entre avantatges i desavantatges dels nous canals i eines dels que disposem. Per una banda la idea de que “els nous canals per la difusió d'idees de llibertat”, seguint les paraules de Núria Almiron a l'article Weblogs políticos: ¿Periodismo de opinion alternativo o nueva herramienta de persuasión colectiva?, ens aporta una visió més “constructiva” dels artefactes i espais dels que disposem per a crear allò que volem. Creem allò que volem?
D'altra banda, doncs, els nous canals de difusió són estudiats i percebuts com a eines de manipulació social i política. Cada vegada més surt a la llum pública el control que hi ha en les xarxes d'Internet i els usos que se'n fa de programes tant quotidians com el Facebook.
Podem fer declarar que, com a mínim a nivell estructural, estiguem en plena “Revolució editorial”(Sullivan 2002)?

Almiron presenta un estudi de l'impacte socials dels weblogs polítics a partir de les característiques i funcions comunes dins de l'espai que anomena “blogoesfera política”. Aquesta blogoesfera esdevé una part fonamental de l'”esfera pública” de la que ens parla Habermas. Les limitacions però, en trobar-se subjecte a dependències econòmiques lligades a les comunitats implicades (pensem en el cas exposat en la guerra d'Iraq), l'autocensura esdevé el primer obstacle en la voluntat de transmetre informacions confidencials...

Els mitjans “alternatius” es troben influenciat per unes regles del joc ja establertes en el marc d'un sistema neoliberal en el qual els objectius són clars. D'aquesta manera, la rebel·lió que en un primer moment volia ser expressada topa amb la manca de recursos, la pressió de l'entorn, o en cas que sigui necessari l'ús de violència física per part de les “forces de l'autoritat” (com varem veure no fa gaires dies en l'atemptat al setmanari Directa). La veu crítica no s'atura i troba (adopta) una “nova forma narrativa específica d'Internet”

SKETCH sobre les Noves Tecnologies




divendres, 6 de juny de 2014

Qüestió de paraules

NARRATIVA CONTAMPORÀNIA



Aquest vídeo, com a mostra d'una perspectiva literària respecte la superació de les formes clàssiques de narració, expressa la necessitat d'adequar els nous “gèneres literaris” i les noves possibilitats tecnològiques per expressar el món. Amb paraules de l'autor

“como las narrativas literarias estan siendo impactadas por logicas que no vienen de lo literario propiamente sinó de otras formas de ficcionalizar [...] lo literario vuelve a rescatarse, en el sentido de que reconocemos por fin su capacidad esencial, su manera única de narrar el mundo”...

La visió que planteja Jaime Alejandro Rodríguez ens aporta un nivell bàsic que ens permetrà aproximar-nos a les idees que expressa Lakoff en No pienses como un elefante. Tot i que Lakoff du a terme un exhaustiu estudi al llarg de la història d'occident des d'una perspectiva més política que literària, volem prendre les seves idees per integrar-les en un context més cultural i literari alhora. Veient d'entrada la idea que exposa l'autor “las palabras arrastran a los demás hacia la version del mundo de ellos” (pàg.7), no és que les paraules per si soles manipulin, sinó que en l'acte d'escollir el llenguatge per expressar la teva versió del món implica una limitació d'altres maneres de veure el món. D'aquesta manera les paraules i aquesta “manipulació” pot esdevenir una experiència d'alliberament o una eina de control social.

En aquest punt Lakoff parla de les dicotomies i judicis de valor que regulen la nostra vida (pensament, experiències, formes d'identitat, etc.) la qual és sempre una contradicció. Al basar el nostre coneixement i relació amb el món a partir de models, és a dir objectes simbòlics que sintetitzen les característiques “generals” dels originals, només podem configurar una ficció...