dilluns, 9 de juny del 2014

Modernitat líquida (elèctrica)

Zygmunt Bauman: la crítica como llamado al cambio

Ja per despedir-nos, us deixo una entrevista que li fan a Bauman el qual analitza alguns elemenets dels que hem treballat en aquesta part final del curs. L'entrevista és extremadament interessant i molt planera, no demana grans coneixements ni estructures de pensament complexes. Tot i que en els últims anys Bauman centra el seu anàlisi en la política, en aquesta entrevista encara trobem una visió humanista en el seu anàlisi.

Gaudiu-ne tant com volgueu!

Conclusió

“la prensa está protegida [por la Primera Enmienda] no por su propio interés sinó para permitir la actuación de un sistema político libre” Anthony Lewis, New York Times Chomsky ens parla de la manipulació dels mitjans de comunicació i de l'impacte a la societat des d'una perspectiva política contemporània, és a dir contemplant sempre els interessos econòmics que caracteritzen la classe política. Per aquest motiu Chomsky expressa la necessitat d'analitzar les relacions entre la visió que els espectadors nord-americans defensen respecte els mitjans de comunicació i la realitat. Desemmascara en primera instància el “propòsit social” dels mitjans de comunicació els quals tenen la intenció de “inculcar i defensar l'ordre econòmic, social i polític dels grups privilegiats que dominen l'Estat i la societat del país” (pp.341). D'aquesta manera els diferents recursos, eines i elements que es troben sota la influència de les elits són els que modifiquen la informació fins a tal punt que no tenen res a veure amb la realitat. Denuncia també la visió que s'ha instaurat en el pensament dels estatunidencs respecte l'aparent independència actual dels mitjans de comunicació en relació a altres moments de la història. Chomsky ens recorda el joc que Nixon va representar respecte els mitjans de comunicació i la suposada amenaça que aquests suposaven per a la seva persona. D'aquesta manera Nixon manifestà el poder dels mitjans de comunicació tenien i la seva desvinculació amb el govern, de tal manera que en destapar l'escandol de Watergate el públic confià en la transparència dels mitjans de comunicació. Tot era, seguint els estudis de Chomsky, part d'un pla polític per conduir a la població per on, el govern i els actors actius que l'influencien, volguessin. En contrast a aquesta “taca” dels mitjans de comunicació als EUA, es ven la idea de que finalment els mitjans de comunicació són independents dels aparells polítics. Veiem doncs que no segueixen els mateixos models de propaganda reclamant a tota una generació que vagi a la guerra, sinó que el nou model està basat en la relació “cost-benefici”. Es mostra evident doncs, que en un context de neoliberalisme qualsevol element que estigui subordinat a la influència del mercat és facilment sustetible de ser manipulat... D'aquesta manera la llibertat contemporania de la que es parla respon a la voluntat desesperada de tindre tots els elements controlats per seguir amb la dinàmica social, econòmica i política que caracteritza la societat occidental. Chomsky apunta que, respecte als models de propaganda, segueixen seguint a nivell estructural els mateixos patrons: explicacions dicotomitzades. Hem pogut veure en el cinema nord-americà el discurs “democràtic” que es posiciona radicalment en contra del “monstre comunista”. Veiem en la història del cinema nord-americà, la forta censura que s'aplicava a qualsevol postura simpatitzant amb el “socialisme” o crítics amb el capitalisme, els quals eren automàticament exclòs del procés de producció de la pel·lícula. Aquesta acció clarament política configura la memòria col·lectiva “idenitària” de les generacions que només han rebut aquests tipus de models. Durant les guerres d'Indoxina els mitjans de comunicació nord-americans varen decidir ensenyar imatges només de Camboya i no de Timor, d'aquesta manera veient només una part del conflicte i sense cap mena d'anàlisi els espectadors no varen comprendre el que succeïa en les guerres d'Indoxina. Chomsky defensa doncs la importància de l'organització i la autoeducació en la comunitat per tal de crear elements capaços de democratitzar (entès des del seu sentit epistemològic) la vida social. Ja que els mitjans de comunicació haurien d'estar al servei de la majoria no pas de la minoria, cosa que sembla teòricament evident i pràcticament impossible. Bibliografia: - Noam Chomsky y Edward S. Herman, Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformacion y consenso en los medios de comunicación de masas, Barcelona, Crítica, 2000

Anàlisi lexicomètric

Anàlisi lexicomètric

Blog feminista: http://paroledequeer.blogspot.com.es/

Corpus files:

Juny, dimarts

Febrer, dilluns

Març, dimarts

Metodologia utilitzada:
A partir del programa Ant.Conc he pogut dur a terme l'anàlisi lexicomètric del blog escollit, per tal de dur a terme d'anàlisi i en funció de la temàtica i de la sintaxi que l'acompanya hem destacat les paraules clau següents les quals poden ser agrupades paraules en plural i singular.

14 feminismo 8 historia 8 nuevos 7 prácticas 7 queer 6 alianzas 6 cuerpos 6 feminismos 6 género 5 dice 5 feministas 5 hombres 5 ideología 5 políticas 5 político 4 activismo 4 activistas 4 identitarias 4 lenguajes 4 movimiento 4 palabras 4 red 4 sentido 4 sexual 4 transfeminismos 4 tuberculosos 3 diferentes 3 difusión 3 discursos 3 dominación 3 idea 3 movimientos 3 mujer 3 mujeres 3 médico 3 necesidad 3 opresiones 3 palabra 3 poder 3 política 3 producción 3 revolución 3 sufragistas 3 tecnología 3 teorías 2 acción 2 afeminados 2 colonial 2 cyborg 2 deconstruirlas 2 dildo 2 discapacitadxs 2 discurso 2 exclusión 2 familia 2 feminista 2 hombre 2 humano 2 identidad 2 liberación 2 liberar 2 mercado 2 neoliberal 2 normalización 2 obispo 2 sexo 2 trans 2 tuberculoso 2 varón 1 androcéntricos 1 anormales 1 anticapitalismo 1 antigénero 1 categorías 1 católica 1 ciencia 1 científica 1 científico 1 clínica 1 corporalidad 1 deconstrucción 1 desigualdades 1 dicapacitadxs 1 esencialismo 1 estereotipos 1 feminización 1 feminizado 1 feminizarse 1 fármaco 1 gays 1 genealogía 1 genealogías 1 genitales 1 géneros 1 heterocentrada 1 heteronorma 1 heterosexual 1 homosexual 1 homosexualidad 1 ideológico 1 igualdad 1 intersex 1 jerarquías 1 jerárquica 1 libertad 1 masculino 1 monogámica 1 normalidad 1 normas 1 patología 1 patológica 1 patriarcal 1 pelos 1 pensamiento 1 persona 1 personas 1 piel 1 politizar 1 popular 1 porno 1 pornográficos 1 postcoloniales 1 privilegios 1 raciales 1 radicales 1 resignificación 1 sexuales 1 somatopolítica 1 somática 1 transexualidad 1 transfeminismo 1 transfeminista 1 transfeminsmos 1 viril 1 viriles 1 virilidad En utilitzar l'eina “Concordance” utilitzant alguna de les paraules clau hem obtingut els següents resultats:

- Feminismo
1 las nuevas sufragistas? Nos hace falta liberar el feminismo de la tiranía de las políticas identitarias y abr JUNIO. martes 1ero.txt
2 osición política y de resistencia minoritaria, el feminismo sufre de un desconocimiento crónico de su propia JUNIO. martes 1ero.txt
3 e los vencedores. Es por esto que el espíritu del feminismo resulta amnésico. Aquello a lo que Benjamin nos i JUNIO. martes 1ero.txt
4 rente a la oleada “antigénero”, que las palabras "feminismo”, “homosexualidad”, “transexualidad” o “género” n JUNIO. martes 1ero.txt
5 plo, el túnel del tiempo que nos abre la palabra “feminismo”. La noción de feminismo fue inventada en 1871 po JUNIO. martes 1ero.txt
6 que nos abre la palabra “feminismo”. La noción de feminismo fue inventada en 1871 por el joven médico francés JUNIO. martes 1ero.txt
7 lère Fanneau de La Cour en su tesis doctoral “Del feminismo y el infantilismo en los tuberculosos”. Según la JUNIO. martes 1ero.txt
8 ífica de Ferdinand-Valère Fanneau de La Cour, el “feminismo” era una patología que afectaba a los hombres tub JUNIO. martes 1ero.txt
9 oma, en uno de sus panfletos, la noción médica de feminismo para calificar a los hombres solidarios de la cau JUNIO. martes 1ero.txt
10 las nuevas sufragistas? Nos hace falta liberar el feminismo de la tiranía de las políticas identitarias y abr JUNIO. martes 1ero.txt
11 imiento. Alguien dijo una vez que la historia del feminismo era la historia de su propio autoborrado. Así que Lunes Febrero 2ndo.txt
12 as políticas y producciones culturales ligadas al feminismo y a las luchas de liberación sexual y de género q Lunes Febrero 2ndo.txt
13 de Alcalá salga en el telediario diciendo que el feminismo ideológico es un paso en el proceso de la deconst Lunes Febrero 2ndo.txt
- Queer

1 s en el limbo social. En este sentido, la crítica queer tienen que ser capaz de combinar esta ambivalenci Lunes Febrero 2ndo.txt
2 ración sexual, los nuevos feminismos o feminismos queer.  Con los años nos hemos dado cuenta de que, a me Lunes Febrero 2ndo.txt
3 s en el limbo social. En este sentido, la crítica queer tienen que ser capaz de combinar esta ambivalenci Lunes Febrero 2ndo.txt
4 vinculadas a nuestra experiencia en el activismo queer y los nuevos feminismos. Nuestras elecciones, por Lunes Febrero 2ndo.txt
5 y que este pensamiento ha propiciado las teorías queer y cyborg. Vamos, que si el Obispo de Alcalá esta Lunes Febrero 2ndo.txt
6 oner a Foucault en la dieta de los discapacitadxs-queer y escribir la Muerte de la clínica. Es tiempo de martes 3ero Publicado en Liberation, 20 mars 2013..txt
- Hombres

1 “feminismo” era una patología que afectaba a los hombres tuberculosos, produciendo, como un síntoma secund JUNIO. martes 1ero.txt
2 a noción médica de feminismo para calificar a los hombres solidarios de la causa de las “ciudadanas”, movim JUNIO. martes 1ero.txt
3 ítica. Así pues, los primeros feministas han sido hombres: hombres que el discurso médico ha considerado co JUNIO. martes 1ero.txt
4 í pues, los primeros feministas han sido hombres: hombres que el discurso médico ha considerado como anorma JUNIO. martes 1ero.txt
5 er perdido sus “atributos viriles”; pero también, hombres acusados de feminizarse en razón de su proximidad JUNIO. martes 1ero.txt
- Cuerpos

1 ían ser genealogías, anticapitalismo y fronteras, cuerpos y prácticas artísticas, amor y relaciones afectiv Lunes Febrero 2ndo.txt
2 s objetos el maleficio esta completo; "Suenan los cuerpos: un llamado a las alianzas",  son algunos de los Lunes Febrero 2ndo.txt
3 berespacio y del activismo en red.  Y “Suenan los cuerpos: un llamado a las alianzas”, es el bloque en el q Lunes Febrero 2ndo.txt
4 omo en las alianzas que se generan entre aquellos cuerpos que no encajan en los parámetros de normalidad co Lunes Febrero 2ndo.txt
5 en los parámetros de normalidad corporal. Ya sean cuerpos que no encajan en las normas de sexo y género, en Lunes Febrero 2ndo.txt
6 bien en parámetros capacitistas, como serian los cuerpos diversos funcionales.  -Beatriz Preciado os prolo Lunes Febrero 2ndo.txt
- Sexual

1 ban generando en torno a las luchas de liberación sexual, los nuevos feminismos o feminismos queer.  Con l Lunes Febrero 2ndo.txt
2 ligadas al feminismo y a las luchas de liberación sexual y de género que habitan activamente los movimient Lunes Febrero 2ndo.txt
3 . Ellos dicen deuda. Nosotrxs decimos cooperación sexual e interdependencia somática. Ellos dicen capital martes 3ero Publicado en Liberation, 20 mars 2013..txt
4 nica. Es tiempo de invitar a Marx a un taller eco-sexual. Nosotrxs no vamos a jugar al Estado disciplinari martes 3ero Publicado en Liberation, 20 mars 2013..txt
Conclusió

A partir de l'anàlisi lexicomètric podem veure les estructures lèxiques que s'organitzen en aquest blog per tal de detectar els valor i usos de les paraules clau utilitzades. Així doncs a partir del context en el que es troba cada paraula veiem l'estructura comuna que també defineix el seu significat, no només l'ús gramatical del mot.

diumenge, 8 de juny del 2014

La Guerra dels Mons



Retransmissió radiofònica de la Guerra dels Mons, Orson Welles (1938)

La Guerra dels Mons fou un “experiment” que pretenia entretenir, utilitzant un registre d'informatiu. Es concreta en un noticiari amb l’estructura i les formes de tal que perd part de la seva credibilitat en el moment que es “interromput” per publicitat. En el context en el que es dugué a terme, els EUA dels anys trenta, parts de la població varen reaccionar de manera desorbitada cosa que amb el pas del temps quedà “difuminat” rere l'etiqueta de naif.

En l'actualitat hem pogut constatar la influència dels mitjans de comunicació creant algunes reaccions similars, per exemple, a partir de Jordi Èvole qui, segurament inspirat per la mateixa idea d'Orson Welles, mostra la capacitat de manipulació i influència dels mitjans de comunicació en l'audiència. És evident que el bagatge històrics que té l'audiència contemporània és molt més llarg que el que tenia la societat de 1938 quan es dugué a terme el relat radiofònic de la Guerra dels Mons. Amb tot, i a la llum del que va succeir i va ser convertit en teoria, i atenent al que avui en dia encara veiem passar, els mass media podrien permetre “lliurar” qualsevol tipus d'informació a l'audiència i fer-la passar per coneixement...

dissabte, 7 de juny del 2014

POLÍTICS WEBLOGS I (xarxa)(registre) POLÍTICS

En aproximar-nos als diferents àmbits d'estudi respecte les noves formes d'escriptura-lectura contemporànies, centrem posicions antagòniques entre avantatges i desavantatges dels nous canals i eines dels que disposem. Per una banda la idea de que “els nous canals per la difusió d'idees de llibertat”, seguint les paraules de Núria Almiron a l'article Weblogs políticos: ¿Periodismo de opinion alternativo o nueva herramienta de persuasión colectiva?, ens aporta una visió més “constructiva” dels artefactes i espais dels que disposem per a crear allò que volem. Creem allò que volem?
D'altra banda, doncs, els nous canals de difusió són estudiats i percebuts com a eines de manipulació social i política. Cada vegada més surt a la llum pública el control que hi ha en les xarxes d'Internet i els usos que se'n fa de programes tant quotidians com el Facebook.
Podem fer declarar que, com a mínim a nivell estructural, estiguem en plena “Revolució editorial”(Sullivan 2002)?

Almiron presenta un estudi de l'impacte socials dels weblogs polítics a partir de les característiques i funcions comunes dins de l'espai que anomena “blogoesfera política”. Aquesta blogoesfera esdevé una part fonamental de l'”esfera pública” de la que ens parla Habermas. Les limitacions però, en trobar-se subjecte a dependències econòmiques lligades a les comunitats implicades (pensem en el cas exposat en la guerra d'Iraq), l'autocensura esdevé el primer obstacle en la voluntat de transmetre informacions confidencials...

Els mitjans “alternatius” es troben influenciat per unes regles del joc ja establertes en el marc d'un sistema neoliberal en el qual els objectius són clars. D'aquesta manera, la rebel·lió que en un primer moment volia ser expressada topa amb la manca de recursos, la pressió de l'entorn, o en cas que sigui necessari l'ús de violència física per part de les “forces de l'autoritat” (com varem veure no fa gaires dies en l'atemptat al setmanari Directa). La veu crítica no s'atura i troba (adopta) una “nova forma narrativa específica d'Internet”

SKETCH sobre les Noves Tecnologies




divendres, 6 de juny del 2014

Qüestió de paraules

NARRATIVA CONTAMPORÀNIA



Aquest vídeo, com a mostra d'una perspectiva literària respecte la superació de les formes clàssiques de narració, expressa la necessitat d'adequar els nous “gèneres literaris” i les noves possibilitats tecnològiques per expressar el món. Amb paraules de l'autor

“como las narrativas literarias estan siendo impactadas por logicas que no vienen de lo literario propiamente sinó de otras formas de ficcionalizar [...] lo literario vuelve a rescatarse, en el sentido de que reconocemos por fin su capacidad esencial, su manera única de narrar el mundo”...

La visió que planteja Jaime Alejandro Rodríguez ens aporta un nivell bàsic que ens permetrà aproximar-nos a les idees que expressa Lakoff en No pienses como un elefante. Tot i que Lakoff du a terme un exhaustiu estudi al llarg de la història d'occident des d'una perspectiva més política que literària, volem prendre les seves idees per integrar-les en un context més cultural i literari alhora. Veient d'entrada la idea que exposa l'autor “las palabras arrastran a los demás hacia la version del mundo de ellos” (pàg.7), no és que les paraules per si soles manipulin, sinó que en l'acte d'escollir el llenguatge per expressar la teva versió del món implica una limitació d'altres maneres de veure el món. D'aquesta manera les paraules i aquesta “manipulació” pot esdevenir una experiència d'alliberament o una eina de control social.

En aquest punt Lakoff parla de les dicotomies i judicis de valor que regulen la nostra vida (pensament, experiències, formes d'identitat, etc.) la qual és sempre una contradicció. Al basar el nostre coneixement i relació amb el món a partir de models, és a dir objectes simbòlics que sintetitzen les característiques “generals” dels originals, només podem configurar una ficció...

dijous, 5 de juny del 2014

Hipertext = text ?

Fins ara hem vist que l'hipertext tot i tractar-se d'una “evolució” o més ben dit d'una materialització del “jo”. Si acceptem doncs, que la llengua és un sistema de comunicació de la realitat que m'envolta, és evident que esdevé necessari un sistema més ampli que permeti expressar les infinites relacions entre les coses que es van coneixent (les persones, els actes, sentiments...).D'aquesta manera se'ns mostra evident que el canal oral, l'escrit o el virtual, són només canals però no són aquests els que en determinen les actuacions sinó que en faciliten la comunicació al conjunt de la societat des de la subjectivitat o la construcció d'aquesta que es fa en cada moment. Segurament, el que comuniquem no és el món i les relacions exteriors sinó la meva pròpia percepció del món (i d'estructurar-lo) i com jo existeixo en ell.

L'hipertext entès des d'aquesta perspectiva com a canal sembla quedar sempre comprés en l'abstracció del text, és a dir que estudiem l'hipertext com a un tipus de text. Em pregunto doncs si l'única manera de comprendre l'hipertext és a partir d'anàlisis comparatius amb el text, però és suficient?

Al llarg de la història hem vist diferents canals de comunicació com ho és la pintura, escultura, música, cinema, etc., ja que hem considerat que les formes d'expressió d'aquests anaven més enllà de la dicotomia cultura escrita i cultura oral. L'hipertext, tant a nivell virtual com a nivell personal, té la capacitat d'enllaçar diferents espais en els que hi trobem elements multimèdia (àudio, vídeo, imatge...). D'aquesta manera també podem considerar l'hipertext com un canal d'expressió nou i crear estratègies d'anàlisi més adaptades a la realitat hipertextual per tal de no caure en el parany de limitar la nostra experiència cognitiva.

Hem vist en Del papir a l'hipertext que la discontinuïtat que implica l'hipertext i la seva quantitat d'enllaços comporten opacitat i alhora la possibilitat de modificar el text a partir de qualsevol concepte. D'una manera més subtil el text “tradicional” també encarna aquests atributs ja que, seguint els postulats de Hans Georg Gadamer, el xoc de perspectives (o realitats) que es produeix en llegir qualsevol text comporta una impossibilitat de coneixement, per tant és també opac. Respecte a les “noves modificacions” a les quals ens pot conduir cada un dels conceptes citats a l'hipertext, és evident que l'hipertext amplia de manera exponencial la informació que tenim a la vast en la lectura...

En estudiar la història de la comunicació trobem que en un primer moment la comunicació s'atribueix a la oïda i més endavant a la vista (en l'escriptura-lectura). Sembla però que en l'actualitat els sentits que hi predominen son el tacte, l'oïda i la vista. D'aquesta manera, acceptant la incorporació del llenguatge escrit, ja que el llenguatge oral no ha desaparegut mai, trobem en l'actualitat un moment de transició de l'escrit a l'oral integrant l'ús del tacte... Potser un dia crearem un llenguatge tàctil, visual, auditiu alhora o qui sap si introduirem l'olfacte i el gust!

A tall de conclusió personal, quan parlem del llenguatge i de les seves implicacions identitàries, culturals, polítiques, econòmiques, etc., tan sols contemplem alguns tipus de llenguatge. Què és un llenguatge sinó un sistema de símbols que configuren un sistema de significats capaç de transmetre un missatge? No és l'art doncs un llenguatge? D'alguna manera l'autoritat de la raó i el pensament lògic encara domina en la concepció del que significa “símbol”, “missatge”, “significat”, sovint associat a dades objectives capaces d'explicar el món a partir de lleis estàtiques... L'art ens obliga a superar les barreres cartesianes per crear experiències sensorials i comunicar parts de la realitat que cada vegada més trobem la necessitat d'incorporar en estudis i debats lingüístics.

EL PLAER DEL TEXT

ENTREVISTA A ROLAND BARTHES



Seguint el context de l'entrevista a Roland Barthes, escriptor, crític, semiòleg i teòric de la literatura, volem aproximar-nos a l'escriptura (text i hipertext) des d'una perspectiva radical però que no deixa de considerar aspectes crucials en la concepció de la tradicció escrita (com a objecte i com a esdeveniment).

La postura de Barthes es mostra fortament contrària a l'essencialisme tradiccional, l'autor defensa així que no hi ha cap essència comuna que pugui ser classificada dins de cap símbol ja que qualsevol classificació implica una jerarquització de manera que cada símbol és “filtrat” per aquest sistema extern a l'ésser humà individual. L'individuu actua des del “coixí” d'un codi compartit que el valida i que cada individu fa servir com a instrument propi. Per tant el llenguatge, entès com a un sistema de símbols els quals contenen un significat consensuat, seria una visió utòpica de la comunicació, perquè no és capaç de transmetre cap contingut no compartit prèviament. Barthes, de fet, va més enllà i no considera el llenguatge només com a quelcom inútil i buit de significat, sinó que ho considera feixista, tendenciós i interessat, ja que força a l'ésser humà a expressar coses que no vol, ja que cada símbol està institucionalitzat a priori.
El pensament humà, entès com al “magatzem” del coneixement i alhora la fàbrica (crea i emmagatzema), és possible, només a través de l'experiència, i en ella és on hi trobem l'única essència veritable. Aquesta essència, no pot ser compartida, si més no el llenguatge no és capaç de dur a terme aquesta funció. Va més enllà.

Sembla doncs que l'estudi de la subjectivitat respon a una necessitat central i vertebradora, que respon a la finalitat de conèixer i viure, deixant així a la lògica i a la raó fora de l'epicentre del coneixement. D'alguna manera el pensament filosòfic contemporani permet apropar-se al subjecte i reconèixer el poder que aquest té, per començar a considerar les emocions i els sentiments com a eines necessàries en el procés de coneixement i d'adaptació a la supervivència de la vida. Així doncs, utilitzant l'entrevista que li fan a Roland Barthes, podrem donar un cop d'ull a les implicacions dels conceptes “plaer” i “gaudir” inherents al conèixer, gaudir, experimentar i conceptualitzar. Diferents cares d'un poliedre que es diu vida . Barthes doncs, exposa que no solament no hem considerat gaire sovint la idea de plaer, de gaudi o de sensació plaent davant el fet de viure diferents coses, sinó que cal també, per tenir idees complertes, aportar una noció, potser més esporàdica, del “gaudir”. La diferència essencial en aquesta discussió o ordenació de conceptes, recau en la idea de que el plaer està estretament relacionat a la cultura la qual, de la mateixa manera que el llenguatge, és categoritzada i estructurada d'acord a unes prioritzacions globals què, en la realització individual, simplement satisfà el nostre ego. En canvi, gaudir implica experimentar espais personals no coneguts fins aleshores cosa que, segons Barthes, és una posició en contra de la cultura. Plaer estaria “consensuat” i gaudi estaria associat a recerques internes i descobertes individuals. Matisant aquesta diferència, Barthes fa referència a la idea de erotisme que pot considerar-se com un concepte clarament estereotipat, o tota una recerca interna...

HTML CODE vs AMAZON CODE

THE AMAZON CODE

Proposo aquest documental per tal de centrar l’atenció en dos dels aspectes que, des del meu punt de vista, condicionen el procés comunicatiu: la possibilitat d’estructurar el món i el pensament de maneres “noves”, i la influència de l’Acadèmia en la decisió ideològica i moral dels temes d’”interès”. Es tracta doncs d’un documental curt en el que s’hi toquen un munt de temes tot i que de manera distesa, m’ha semblat doncs una bona combinació d’elements per seguir profunditzant sobre la hipertextualitat a partir de l’estudi d'altres llengües que permeten possibilitats desconegudes per a nosaltres.

No m’agradaria avançar esdeveniments però assumeixo que en aquest punt ja haureu vist el documental i per tant em permeto fer una breu reflexió:

Per una banda el debat que planteja sobre la lingüística, no tant sols respecte a la impossibilitat d’imaginar i/o expressar altres temps que no sigui el present, sinó pel trencament que suposa amb la “gramàtica universal” de la que ens parla Chomsky. A tall de reflexió anecdòtica, seria interessant veure si el procés de codificació i descodificació de Stuart Hall podria dur-se a terme amb el programa informàtic “matemàtic” que mostren al documental?

D’altra banda els posicionaments i reaccions, sempre dubtant de la credibilitat del documental que he presentat, per alguns sectors de l’Acadèmia i les repercussions contra l’estudi que es volia dur a terme. Fet que ens obliga a plantejar-nos que, tot i analitzar els diferents elements i moments en el que el procés comunicatiu, la “creació” de coneixement es troba ja manipulada i limitada per diferents “institucions”, grup leader, professors… Deixant, de moment, de banda les motivacions econòmiques i polítiques.

Cultura oral vs cultura escrita?

A què es deu l'autoritat de la cultura escrita sobra la cultura oral (o altres formes de comunicació)?

En El mundo sobre papel se'ns exposa la definició de la UNESCO sobre la cultura escrita al 1975, la qual és considerada crucial en l'”alliberament i el progrés dels humans”. Sota aquest context volem centrar l'atenció al concepte d'”alliberament” i de “progrés”, ja que donem per suposat que tan sols alguns grups de l'especie humana tenen la capacitat d'expressar idees a través de la cultura escrita. Sembla una absurditat pensat que el fet de que els fonemes /ə/, /ɛ/ i /e/ es transcriguin “e” respongui a un procés natural de progrés i d'alliberament...

Veiem doncs, que en un procés de “desmitologització de la cultura escrita”, David R. Olsen ens presenta sis “creences arrelades a la cultura escrita” que volem considerar per tal de comprendre aquesta “superioritat tecnològica” o si és que la cultura escrita és una forma més d'expressió.

L'escriptura com a transcripció de la parla

Si recordem quan varem aprendre a llegir, sabrem que en aquell moment ja érem capaços d'expressar idees complexes a través de la parla i que en aprendre (en primer lloc l'abecedari) una “a” significava el mateix que “r” i varem poder prendre consciència de que no parlem de la mateixa manera que escrivim. És interessant veure a través de Olsen l'anàlisi d'aquest procés queda especificat en el que significa en el fons aprendre a escriure: prendre consciència d'una altra manera de pensar. En realitat podem considerar-nos bilingües (llengua oral i llengua escrita).

Superioritat de l'escriptura respecte la parla

En l'època colonial es va considerar, evidentment per part dels països colonitzadors, que la superioritat cultural jeia en l'ús del sistema alfabètic d'escriptura. Olsen aporta que aquesta tecnologia es tractava d'una “justificació per “mostrar” els avantatges dels lletrats” els quals eren una minoria, una elit. Lligant aquesta concepció amb de Saussure respecte la forma d'expressió oral diu que “la forma parlada constitueix en ella mateixa un objecte”, de manera que se'ns mostra evident l'absurditat de crear un nou objecte com a “traducció” de l'objecte primer. Posem per cas que davant d'una obra de Kandisky no comprenem el significat, aleshores una persona que afirma comprendre el que l'obra significa decidís crear una nova obra (més senzilla) que traduís a la primera. No ens sembla una absurditat?

Superioritat tecnològica del sistema alfabètic d'escriptura Moltes de les llengües escrites que existeixen no utilitzen el model alfabètic sinó que utilitzen models sil·làbics(xinés) o conceptuals (egipci).

Escriptura com a òrgan de progrés social

Considerant aquest punt des d'una perspectiva més antropològica que altra cosa, Lévi-Strauss fa referència a la llengua escrita com a “modificació d'índole intel·lectual”, cosa que ens condueix directament a la concepció de si l'escriptura és una eina de dominació o d'alliberament.

Cultura escrita com a instrument de desenvolupament cultural i científic

L'escriptura per si mateixa no té la capacitat de crear experiències (o experiments) materials sinó que el seu rol ha estat sempre de “testimoni”, és a dir que l'escriptura ha estat l'encarregada de preservar informacions vàries.

La cultura escrita com a un instrument de desenvolupament cognitiu

S'associa la escriptura a un procés d'abstracció notable el qual potencia el desenvolupament cognitiu. És que el llenguatge oral no aporta exactament el mateix nivell d'abstracció? Olsen manté que associar la escriptura al coneixement el limita. El coneixement és alhora dinàmic i creatiu per tant qualsevol sistema que el faci immòbil l'està restringint.

“l'art de l'escriptura esta estricta i quasi inevitablement connectat amb la urbanització i l'intercanvi comercial” Cipolla (1969, pàg. 8). No es tracta doncs d'analitzar la cultura escrita i l'oral sota paràmetres de “bo” o “dolent” sinó que cal considerar el context i les eines que aporta responent a les necessitats d'una comunitat determinada.

Bibliografia

- Olson, David R. (1998), El mundo sobre el papel. El impacto de la escritura y la lectura en la estructura del conocimiento. Barcelona. Gedisa. Col. Lea 11. 352 pàgs

dilluns, 19 de maig del 2014

Hipertxtualitats de ficció?

A partir de la lectura "Close reading": hipertextos de ficción de Raine Koskimaa, volem apropar-nos a un exemple pràctic de novel·la hipertextual. En altres posts anteriors hem compres alguns nivells teòrics que s´expressen els textos hipertextuals, el que ens interessa en aquest apartat és presentar el nou model d’anàlisi que implica la novel·la hipertextual. Per fer-ho centrarem l’atenció en l’obra de Joyce Afternoon. A story, tot i que ens és necessari comprendre l’evolució del model hipertextual iniciada a la dècada dels cinquanta i el seu desenvolupament, el centre de la qüestió es troba en un replantejament de la literatura i dels subjectes implicats.

En un primer moment, Vannevar Bush proposa un dispositiu que permeti escriure seguint un raonament associatiu, no pas de causa-conseqüència. Aquest dispositiu s’anomenarà Memex i tot i que mai fou construït, ha permès establir els paràmetres que facilitaran la literatura hipertextual. En un segon episodi, trobem la influencia de Theodore Ted Nelson el qual relaciona directament la noció hipertextual amb la literatura de manera que dona pas a una nova construcció literària, d’essència post-estructuralista, anomenada "literatura instantània".

Seguint la tendència associativa i decontructivista que es materialitza a la dècada dels anys setanta, Joyce dura a terme un projecte literari, Afternoon. A story, que el portarà a ser considerat com "l´Homer de l’hipertext de ficció". Gracies a la seva obra ens es més senzill reflexar un model danalisi que comprengui l’estructuralitzacio que permet l’hipertext. Veiem, doncs, que en aquest cas cal que el lector ha de comenci sempre per la primera pagina, cosa que limita d’entrada la construcció del text. Koskimaa remarca el fet de que hi ha un "camí per defecte" ja que la creació del text hipertextual esta pensada a priori, és a dir que té una estructura preestablerta, i per tant els possibles enllaços estaran condicionats per aquesta estructura preestablerta per a l’autor. A diferencia de les pagines web, en l’obra de Joyce els links no estan senyalats sinó que el lector ha de trobar "les paraules amb textura" i així dibuixar el seu camí alhora de llegir l’obra. Finalment el lector també té la opció d’accedir a una llista on hi ha tots els possibles enllaços de la pagina i així escollir cap a quina direcció l’interessa anar. Aquestes tres opcions, totes alhora o per separat, son les que permeten una lectura hipertextual tot i que en algunes ocasions sembla ser necessària la inclusió d’episodis compatibles amb diferents itineraris. D’aquesta manera el significat del text es veu clarament determinat per les diferents interpretacions que hom treu del camí escollit: com la vida mateixa.

Com s’aconsegueix la possibilitat de experimentar noves interpretacions tan diferents i tan similars?
Koskimaa subratlla tres elements clau que expliquen aquesta possibilitat: els anacronismes, amagar el narrador o el focalitzador i les expressions dèctiques. En la mescla d’aquests recursos es troba la oportunitat de que cada lector atribueixi els significats que mes gracia li facin o que li aportin quelcom especial per tal configurar, parcialment, el text.

El text hipertextual i la teoria del caos mostren la impossibilitat d’oferir un final real, sempre pot donar-se una "caiguda" en un bucle d’enllaços que obligui al lector a finalitzar el recorregut del text o si mes no a enllaçar-lo amb altres links com si fos un espiral en comptes d’un cercle. 





Bibliografia
- Koskimaa Raine, "Close reading": hipertextos de ficción, cap. IX

dimecres, 30 d’abril del 2014

El discurs de transmissió de coneixement i el canvi hipertextual

De quina manera l'hipertext condiciona la transmissió de coneixement? L'hipertext com a gènere. Trobem en l'hipertext una nova manera de rebre i transmetre coneixement, més enllà de les teoritzacions lineals i anàlisi que tenen la voluntat de perpetuar la unidireccionalitat com quelcom natural. L'hipertext doncs és capaç de trencar les barreres de la comprensió lineal i entrar en la multidireccionalitat tant d'informacions com de subjectes. Cal considerar doncs, que en el nou context d'Internet i de la domesticació de la tecnologia informàtica, l'hipertext pren una nova dimensió: immediata i global. Cal ser conscient, com s'expressa en el capítol 6 del llibre Nuevos géneros discursivos: los textos electrónicos, dels diferents marcs que modifiquen qualsevol aportació (escrita)de l'usuari a la Xarxa: el programa utilitzat, la pantalla mateixa, el marc del sistema i el marc-document. Aquesta sèrie de limitacions tenen un impacte important en la construcció del text, en la planificació d'aquest, tot i que volem donar-li un valor decisiu a la paraula escrita, la seva presentació condiciona notablement l'impacte del missatge. En un espai tant multitudinari com és la xarxa d'Internet és necessari no solament aportar informació escrita sinó, tenir la capacitat de personalitzar aquesta informació per tal de que els símbols i associacions semiòtiques usades encarnin el poder d'influenciar (manipular), és a dir de projectar-se tant extensament com sigui possible. Seguint a Arlette Sére, el canvi de subjecte que es duu a terme amb l'experimentació de la Xarxa és necessari per comprendre'n el seu impacte. Sére ens posa l'exemple de l'hipertext com a eina didàctica, es fa doncs una distinció del model tradicional d'aprenentatge del model virtual el qual perd, en la seva immaterialitat, la figura de professor. D'alguna manera doncs, perdem la figura d'autoritat o de direccionalitat ja que les explicacions dels professor solen ser lineals (com qualsevol discurs descriptiu i explicatiu). Així doncs la hipertextualitat permet l'obertura a un altre element, més enllà del gènere explicatiu i descriptiu: la re-interpretació. Veiem doncs que el plantejament de l'escriptura o d'un text, i per tant tots els elements que el configuren des del tipus de lletra fins a la distribució del text, en determina el coneixement que aquest pot transmetre. Aquest coneixement però es troba expressat en diferents gèneres que s'adaptin al tipus de discurs. - Covadonga, A. i Seré, A (eds.): Nuevos géneros discursivos: los textos electrónicos

dimecres, 16 d’abril del 2014

hipertextualitat i estructures de pensament

A l'article Lectura hipertextual, pensamiento en Red de Elisa G. McCausland que trobeu aqui, ens parla dels canvis de pensament i per tant culturals que es produeix amb la implementació d' Internet. L'article ens convida a deixar enrere judicis alabadors o catastrofistes respecte a les noves tecnologies i que posem la mirada en les noves possibilitats que ofereixen a partir de la integració i experimentació "hibrida" entre realitat i virtualitat.

Un cop hem entès la nostra herència de pensament seqüencial i ens endinsem en la realitat, sempre existent, de la multidireccionalitat i interrelació. És cert que el paper que hi juguen les noves tecnologies amb l'ús d'Internet ha permès la culminació de la velocitat en l'intercanvi d'informació, cada vegada més immediat.

Aquest article doncs, ens pot portar a un altre nivell d'anàlisi respecte Internet i els seus dispositius vàris. Podem extrapolar la concepció que l'article ens mostra dels canvis culturals i existencials, a l'impacte que aquests canvis de pensament i de comportament es veu traduït en modificacions dels nostre ADN. Veiem en aquest capítol de Redes 434 el cerebro femenino, l'entrevista a la doctora en neurobiologia Louann Brizendine explica una sèrie d'experiments que han dut a terme i les conclusions a les que han arribat.

Ho anem comentant!

dissabte, 22 de març del 2014

Hipertextualitat, una nova manera de pensar?

Al llegir el llibre de Joan Campàs l'hipertext en les humanitats m'ha donat la sensació de que entenem el naixement de l'hipertext com una nova eina que ens permet estructurar el pensament de manera diferent. Jo em pregunto si l'hipertext no es tracta de la materialització necessària d'una forma de pensament sempre present en l'ésser humà.

Evidentment l'hipertext, acompanyat del fenòmen d'Internet i dels nous aparells tecnològics que han permés un accés quotidià a la galàxia d'Internet, ha suposat una acceleració de la velocitat del procés d'emissió-recepció-interacció. Seguint a Derrick de Kerckhove en l'obra Inteligencias en conexión. Hacia una sociedad de la Web, on detecta els diferents estadis evolutius que culminen amb la hipertextualitat, ens diu que en un primer estadi "l'escriptura introduí una acceleració formidable de les habilitats de processament humà". En un segon estadi trobem l'arribada de la impremta la qual industrialitza el procés de producció i de consum de la paraula escrita. L'arribada de la televisió i la radio, apunta de Kerckhove, augmenta "el volum" del producte. En un següent estadi l'ordinador amplifica la velocitat individual i finalment la creació de l'hipertext emfatitza la interactivitat.

D'alguna manera considero que aquesta evolució a nivell tecnològic i social és una representació de característiques i qualitats inherents a l'ésser humà: la ment humana s'estructura hipertextualment.

dimecres, 5 de març del 2014

Primer pas, obrir la llauna de sardines!

Hipertext, text, llegir, comprendre... amors platònics o realitats materials?


Ja
   anirem veient
                       el què ens
                                      ofereix el
                                                    futur...