Hipertxtualitats de ficció?

A partir de la lectura "Close reading": hipertextos de ficción de Raine Koskimaa, volem apropar-nos a un exemple pràctic de novel·la hipertextual. En altres posts anteriors hem compres alguns nivells teòrics que s´expressen els textos hipertextuals, el que ens interessa en aquest apartat és presentar el nou model d’anàlisi que implica la novel·la hipertextual. Per fer-ho centrarem l’atenció en l’obra de Joyce Afternoon. A story, tot i que ens és necessari comprendre l’evolució del model hipertextual iniciada a la dècada dels cinquanta i el seu desenvolupament, el centre de la qüestió es troba en un replantejament de la literatura i dels subjectes implicats.

En un primer moment, Vannevar Bush proposa un dispositiu que permeti escriure seguint un raonament associatiu, no pas de causa-conseqüència. Aquest dispositiu s’anomenarà Memex i tot i que mai fou construït, ha permès establir els paràmetres que facilitaran la literatura hipertextual. En un segon episodi, trobem la influencia de Theodore Ted Nelson el qual relaciona directament la noció hipertextual amb la literatura de manera que dona pas a una nova construcció literària, d’essència post-estructuralista, anomenada "literatura instantània".

Seguint la tendència associativa i decontructivista que es materialitza a la dècada dels anys setanta, Joyce dura a terme un projecte literari, Afternoon. A story, que el portarà a ser considerat com "l´Homer de l’hipertext de ficció". Gracies a la seva obra ens es més senzill reflexar un model danalisi que comprengui l’estructuralitzacio que permet l’hipertext. Veiem, doncs, que en aquest cas cal que el lector ha de comenci sempre per la primera pagina, cosa que limita d’entrada la construcció del text. Koskimaa remarca el fet de que hi ha un "camí per defecte" ja que la creació del text hipertextual esta pensada a priori, és a dir que té una estructura preestablerta, i per tant els possibles enllaços estaran condicionats per aquesta estructura preestablerta per a l’autor. A diferencia de les pagines web, en l’obra de Joyce els links no estan senyalats sinó que el lector ha de trobar "les paraules amb textura" i així dibuixar el seu camí alhora de llegir l’obra. Finalment el lector també té la opció d’accedir a una llista on hi ha tots els possibles enllaços de la pagina i així escollir cap a quina direcció l’interessa anar. Aquestes tres opcions, totes alhora o per separat, son les que permeten una lectura hipertextual tot i que en algunes ocasions sembla ser necessària la inclusió d’episodis compatibles amb diferents itineraris. D’aquesta manera el significat del text es veu clarament determinat per les diferents interpretacions que hom treu del camí escollit: com la vida mateixa.

Com s’aconsegueix la possibilitat de experimentar noves interpretacions tan diferents i tan similars?
Koskimaa subratlla tres elements clau que expliquen aquesta possibilitat: els anacronismes, amagar el narrador o el focalitzador i les expressions dèctiques. En la mescla d’aquests recursos es troba la oportunitat de que cada lector atribueixi els significats que mes gracia li facin o que li aportin quelcom especial per tal configurar, parcialment, el text.

El text hipertextual i la teoria del caos mostren la impossibilitat d’oferir un final real, sempre pot donar-se una "caiguda" en un bucle d’enllaços que obligui al lector a finalitzar el recorregut del text o si mes no a enllaçar-lo amb altres links com si fos un espiral en comptes d’un cercle. 





Bibliografia
- Koskimaa Raine, "Close reading": hipertextos de ficción, cap. IX

El discurs de transmissió de coneixement i el canvi hipertextual

De quina manera l'hipertext condiciona la transmissió de coneixement? L'hipertext com a gènere. Trobem en l'hipertext una nova manera de rebre i transmetre coneixement, més enllà de les teoritzacions lineals i anàlisi que tenen la voluntat de perpetuar la unidireccionalitat com quelcom natural. L'hipertext doncs és capaç de trencar les barreres de la comprensió lineal i entrar en la multidireccionalitat tant d'informacions com de subjectes. Cal considerar doncs, que en el nou context d'Internet i de la domesticació de la tecnologia informàtica, l'hipertext pren una nova dimensió: immediata i global. Cal ser conscient, com s'expressa en el capítol 6 del llibre Nuevos géneros discursivos: los textos electrónicos, dels diferents marcs que modifiquen qualsevol aportació (escrita)de l'usuari a la Xarxa: el programa utilitzat, la pantalla mateixa, el marc del sistema i el marc-document. Aquesta sèrie de limitacions tenen un impacte important en la construcció del text, en la planificació d'aquest, tot i que volem donar-li un valor decisiu a la paraula escrita, la seva presentació condiciona notablement l'impacte del missatge. En un espai tant multitudinari com és la xarxa d'Internet és necessari no solament aportar informació escrita sinó, tenir la capacitat de personalitzar aquesta informació per tal de que els símbols i associacions semiòtiques usades encarnin el poder d'influenciar (manipular), és a dir de projectar-se tant extensament com sigui possible. Seguint a Arlette Sére, el canvi de subjecte que es duu a terme amb l'experimentació de la Xarxa és necessari per comprendre'n el seu impacte. Sére ens posa l'exemple de l'hipertext com a eina didàctica, es fa doncs una distinció del model tradicional d'aprenentatge del model virtual el qual perd, en la seva immaterialitat, la figura de professor. D'alguna manera doncs, perdem la figura d'autoritat o de direccionalitat ja que les explicacions dels professor solen ser lineals (com qualsevol discurs descriptiu i explicatiu). Així doncs la hipertextualitat permet l'obertura a un altre element, més enllà del gènere explicatiu i descriptiu: la re-interpretació. Veiem doncs que el plantejament de l'escriptura o d'un text, i per tant tots els elements que el configuren des del tipus de lletra fins a la distribució del text, en determina el coneixement que aquest pot transmetre. Aquest coneixement però es troba expressat en diferents gèneres que s'adaptin al tipus de discurs. - Covadonga, A. i Seré, A (eds.): Nuevos géneros discursivos: los textos electrónicos

hipertextualitat i estructures de pensament

A l'article Lectura hipertextual, pensamiento en Red de Elisa G. McCausland que trobeu aqui, ens parla dels canvis de pensament i per tant culturals que es produeix amb la implementació d' Internet. L'article ens convida a deixar enrere judicis alabadors o catastrofistes respecte a les noves tecnologies i que posem la mirada en les noves possibilitats que ofereixen a partir de la integració i experimentació "hibrida" entre realitat i virtualitat.

Un cop hem entès la nostra herència de pensament seqüencial i ens endinsem en la realitat, sempre existent, de la multidireccionalitat i interrelació. És cert que el paper que hi juguen les noves tecnologies amb l'ús d'Internet ha permès la culminació de la velocitat en l'intercanvi d'informació, cada vegada més immediat.

Aquest article doncs, ens pot portar a un altre nivell d'anàlisi respecte Internet i els seus dispositius vàris. Podem extrapolar la concepció que l'article ens mostra dels canvis culturals i existencials, a l'impacte que aquests canvis de pensament i de comportament es veu traduït en modificacions dels nostre ADN. Veiem en aquest capítol de Redes 434 el cerebro femenino, l'entrevista a la doctora en neurobiologia Louann Brizendine explica una sèrie d'experiments que han dut a terme i les conclusions a les que han arribat.

Ho anem comentant!

Hipertextualitat, una nova manera de pensar?

Al llegir el llibre de Joan Campàs l'hipertext en les humanitats m'ha donat la sensació de que entenem el naixement de l'hipertext com una nova eina que ens permet estructurar el pensament de manera diferent. Jo em pregunto si l'hipertext no es tracta de la materialització necessària d'una forma de pensament sempre present en l'ésser humà.

Evidentment l'hipertext, acompanyat del fenòmen d'Internet i dels nous aparells tecnològics que han permés un accés quotidià a la galàxia d'Internet, ha suposat una acceleració de la velocitat del procés d'emissió-recepció-interacció. Seguint a Derrick de Kerckhove en l'obra Inteligencias en conexión. Hacia una sociedad de la Web, on detecta els diferents estadis evolutius que culminen amb la hipertextualitat, ens diu que en un primer estadi "l'escriptura introduí una acceleració formidable de les habilitats de processament humà". En un segon estadi trobem l'arribada de la impremta la qual industrialitza el procés de producció i de consum de la paraula escrita. L'arribada de la televisió i la radio, apunta de Kerckhove, augmenta "el volum" del producte. En un següent estadi l'ordinador amplifica la velocitat individual i finalment la creació de l'hipertext emfatitza la interactivitat.

D'alguna manera considero que aquesta evolució a nivell tecnològic i social és una representació de característiques i qualitats inherents a l'ésser humà: la ment humana s'estructura hipertextualment.

Primer pas, obrir la llauna de sardines!

Hipertext, text, llegir, comprendre... amors platònics o realitats materials?


Ja
   anirem veient
                       el què ens
                                      ofereix el
                                                    futur...