Hipertextualitat, una nova manera de pensar?

Al llegir el llibre de Joan Campàs l'hipertext en les humanitats m'ha donat la sensació de que entenem el naixement de l'hipertext com una nova eina que ens permet estructurar el pensament de manera diferent. Jo em pregunto si l'hipertext no es tracta de la materialització necessària d'una forma de pensament sempre present en l'ésser humà.

Evidentment l'hipertext, acompanyat del fenòmen d'Internet i dels nous aparells tecnològics que han permés un accés quotidià a la galàxia d'Internet, ha suposat una acceleració de la velocitat del procés d'emissió-recepció-interacció. Seguint a Derrick de Kerckhove en l'obra Inteligencias en conexión. Hacia una sociedad de la Web, on detecta els diferents estadis evolutius que culminen amb la hipertextualitat, ens diu que en un primer estadi "l'escriptura introduí una acceleració formidable de les habilitats de processament humà". En un segon estadi trobem l'arribada de la impremta la qual industrialitza el procés de producció i de consum de la paraula escrita. L'arribada de la televisió i la radio, apunta de Kerckhove, augmenta "el volum" del producte. En un següent estadi l'ordinador amplifica la velocitat individual i finalment la creació de l'hipertext emfatitza la interactivitat.

D'alguna manera considero que aquesta evolució a nivell tecnològic i social és una representació de característiques i qualitats inherents a l'ésser humà: la ment humana s'estructura hipertextualment.