El discurs de transmissió de coneixement i el canvi hipertextual

De quina manera l'hipertext condiciona la transmissió de coneixement? L'hipertext com a gènere. Trobem en l'hipertext una nova manera de rebre i transmetre coneixement, més enllà de les teoritzacions lineals i anàlisi que tenen la voluntat de perpetuar la unidireccionalitat com quelcom natural. L'hipertext doncs és capaç de trencar les barreres de la comprensió lineal i entrar en la multidireccionalitat tant d'informacions com de subjectes. Cal considerar doncs, que en el nou context d'Internet i de la domesticació de la tecnologia informàtica, l'hipertext pren una nova dimensió: immediata i global. Cal ser conscient, com s'expressa en el capítol 6 del llibre Nuevos géneros discursivos: los textos electrónicos, dels diferents marcs que modifiquen qualsevol aportació (escrita)de l'usuari a la Xarxa: el programa utilitzat, la pantalla mateixa, el marc del sistema i el marc-document. Aquesta sèrie de limitacions tenen un impacte important en la construcció del text, en la planificació d'aquest, tot i que volem donar-li un valor decisiu a la paraula escrita, la seva presentació condiciona notablement l'impacte del missatge. En un espai tant multitudinari com és la xarxa d'Internet és necessari no solament aportar informació escrita sinó, tenir la capacitat de personalitzar aquesta informació per tal de que els símbols i associacions semiòtiques usades encarnin el poder d'influenciar (manipular), és a dir de projectar-se tant extensament com sigui possible. Seguint a Arlette Sére, el canvi de subjecte que es duu a terme amb l'experimentació de la Xarxa és necessari per comprendre'n el seu impacte. Sére ens posa l'exemple de l'hipertext com a eina didàctica, es fa doncs una distinció del model tradicional d'aprenentatge del model virtual el qual perd, en la seva immaterialitat, la figura de professor. D'alguna manera doncs, perdem la figura d'autoritat o de direccionalitat ja que les explicacions dels professor solen ser lineals (com qualsevol discurs descriptiu i explicatiu). Així doncs la hipertextualitat permet l'obertura a un altre element, més enllà del gènere explicatiu i descriptiu: la re-interpretació. Veiem doncs que el plantejament de l'escriptura o d'un text, i per tant tots els elements que el configuren des del tipus de lletra fins a la distribució del text, en determina el coneixement que aquest pot transmetre. Aquest coneixement però es troba expressat en diferents gèneres que s'adaptin al tipus de discurs. - Covadonga, A. i Seré, A (eds.): Nuevos géneros discursivos: los textos electrónicos