Conclusió

“la prensa está protegida [por la Primera Enmienda] no por su propio interés sinó para permitir la actuación de un sistema político libre” Anthony Lewis, New York Times Chomsky ens parla de la manipulació dels mitjans de comunicació i de l'impacte a la societat des d'una perspectiva política contemporània, és a dir contemplant sempre els interessos econòmics que caracteritzen la classe política. Per aquest motiu Chomsky expressa la necessitat d'analitzar les relacions entre la visió que els espectadors nord-americans defensen respecte els mitjans de comunicació i la realitat. Desemmascara en primera instància el “propòsit social” dels mitjans de comunicació els quals tenen la intenció de “inculcar i defensar l'ordre econòmic, social i polític dels grups privilegiats que dominen l'Estat i la societat del país” (pp.341). D'aquesta manera els diferents recursos, eines i elements que es troben sota la influència de les elits són els que modifiquen la informació fins a tal punt que no tenen res a veure amb la realitat. Denuncia també la visió que s'ha instaurat en el pensament dels estatunidencs respecte l'aparent independència actual dels mitjans de comunicació en relació a altres moments de la història. Chomsky ens recorda el joc que Nixon va representar respecte els mitjans de comunicació i la suposada amenaça que aquests suposaven per a la seva persona. D'aquesta manera Nixon manifestà el poder dels mitjans de comunicació tenien i la seva desvinculació amb el govern, de tal manera que en destapar l'escandol de Watergate el públic confià en la transparència dels mitjans de comunicació. Tot era, seguint els estudis de Chomsky, part d'un pla polític per conduir a la població per on, el govern i els actors actius que l'influencien, volguessin. En contrast a aquesta “taca” dels mitjans de comunicació als EUA, es ven la idea de que finalment els mitjans de comunicació són independents dels aparells polítics. Veiem doncs que no segueixen els mateixos models de propaganda reclamant a tota una generació que vagi a la guerra, sinó que el nou model està basat en la relació “cost-benefici”. Es mostra evident doncs, que en un context de neoliberalisme qualsevol element que estigui subordinat a la influència del mercat és facilment sustetible de ser manipulat... D'aquesta manera la llibertat contemporania de la que es parla respon a la voluntat desesperada de tindre tots els elements controlats per seguir amb la dinàmica social, econòmica i política que caracteritza la societat occidental. Chomsky apunta que, respecte als models de propaganda, segueixen seguint a nivell estructural els mateixos patrons: explicacions dicotomitzades. Hem pogut veure en el cinema nord-americà el discurs “democràtic” que es posiciona radicalment en contra del “monstre comunista”. Veiem en la història del cinema nord-americà, la forta censura que s'aplicava a qualsevol postura simpatitzant amb el “socialisme” o crítics amb el capitalisme, els quals eren automàticament exclòs del procés de producció de la pel·lícula. Aquesta acció clarament política configura la memòria col·lectiva “idenitària” de les generacions que només han rebut aquests tipus de models. Durant les guerres d'Indoxina els mitjans de comunicació nord-americans varen decidir ensenyar imatges només de Camboya i no de Timor, d'aquesta manera veient només una part del conflicte i sense cap mena d'anàlisi els espectadors no varen comprendre el que succeïa en les guerres d'Indoxina. Chomsky defensa doncs la importància de l'organització i la autoeducació en la comunitat per tal de crear elements capaços de democratitzar (entès des del seu sentit epistemològic) la vida social. Ja que els mitjans de comunicació haurien d'estar al servei de la majoria no pas de la minoria, cosa que sembla teòricament evident i pràcticament impossible. Bibliografia: - Noam Chomsky y Edward S. Herman, Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformacion y consenso en los medios de comunicación de masas, Barcelona, Crítica, 2000