Cultura oral vs cultura escrita?

A què es deu l'autoritat de la cultura escrita sobra la cultura oral (o altres formes de comunicació)?

En El mundo sobre papel se'ns exposa la definició de la UNESCO sobre la cultura escrita al 1975, la qual és considerada crucial en l'”alliberament i el progrés dels humans”. Sota aquest context volem centrar l'atenció al concepte d'”alliberament” i de “progrés”, ja que donem per suposat que tan sols alguns grups de l'especie humana tenen la capacitat d'expressar idees a través de la cultura escrita. Sembla una absurditat pensat que el fet de que els fonemes /ə/, /ɛ/ i /e/ es transcriguin “e” respongui a un procés natural de progrés i d'alliberament...

Veiem doncs, que en un procés de “desmitologització de la cultura escrita”, David R. Olsen ens presenta sis “creences arrelades a la cultura escrita” que volem considerar per tal de comprendre aquesta “superioritat tecnològica” o si és que la cultura escrita és una forma més d'expressió.

L'escriptura com a transcripció de la parla

Si recordem quan varem aprendre a llegir, sabrem que en aquell moment ja érem capaços d'expressar idees complexes a través de la parla i que en aprendre (en primer lloc l'abecedari) una “a” significava el mateix que “r” i varem poder prendre consciència de que no parlem de la mateixa manera que escrivim. És interessant veure a través de Olsen l'anàlisi d'aquest procés queda especificat en el que significa en el fons aprendre a escriure: prendre consciència d'una altra manera de pensar. En realitat podem considerar-nos bilingües (llengua oral i llengua escrita).

Superioritat de l'escriptura respecte la parla

En l'època colonial es va considerar, evidentment per part dels països colonitzadors, que la superioritat cultural jeia en l'ús del sistema alfabètic d'escriptura. Olsen aporta que aquesta tecnologia es tractava d'una “justificació per “mostrar” els avantatges dels lletrats” els quals eren una minoria, una elit. Lligant aquesta concepció amb de Saussure respecte la forma d'expressió oral diu que “la forma parlada constitueix en ella mateixa un objecte”, de manera que se'ns mostra evident l'absurditat de crear un nou objecte com a “traducció” de l'objecte primer. Posem per cas que davant d'una obra de Kandisky no comprenem el significat, aleshores una persona que afirma comprendre el que l'obra significa decidís crear una nova obra (més senzilla) que traduís a la primera. No ens sembla una absurditat?

Superioritat tecnològica del sistema alfabètic d'escriptura Moltes de les llengües escrites que existeixen no utilitzen el model alfabètic sinó que utilitzen models sil·làbics(xinés) o conceptuals (egipci).

Escriptura com a òrgan de progrés social

Considerant aquest punt des d'una perspectiva més antropològica que altra cosa, Lévi-Strauss fa referència a la llengua escrita com a “modificació d'índole intel·lectual”, cosa que ens condueix directament a la concepció de si l'escriptura és una eina de dominació o d'alliberament.

Cultura escrita com a instrument de desenvolupament cultural i científic

L'escriptura per si mateixa no té la capacitat de crear experiències (o experiments) materials sinó que el seu rol ha estat sempre de “testimoni”, és a dir que l'escriptura ha estat l'encarregada de preservar informacions vàries.

La cultura escrita com a un instrument de desenvolupament cognitiu

S'associa la escriptura a un procés d'abstracció notable el qual potencia el desenvolupament cognitiu. És que el llenguatge oral no aporta exactament el mateix nivell d'abstracció? Olsen manté que associar la escriptura al coneixement el limita. El coneixement és alhora dinàmic i creatiu per tant qualsevol sistema que el faci immòbil l'està restringint.

“l'art de l'escriptura esta estricta i quasi inevitablement connectat amb la urbanització i l'intercanvi comercial” Cipolla (1969, pàg. 8). No es tracta doncs d'analitzar la cultura escrita i l'oral sota paràmetres de “bo” o “dolent” sinó que cal considerar el context i les eines que aporta responent a les necessitats d'una comunitat determinada.

Bibliografia

- Olson, David R. (1998), El mundo sobre el papel. El impacto de la escritura y la lectura en la estructura del conocimiento. Barcelona. Gedisa. Col. Lea 11. 352 pàgs