divendres, 6 de juny del 2014

Qüestió de paraules

NARRATIVA CONTAMPORÀNIA



Aquest vídeo, com a mostra d'una perspectiva literària respecte la superació de les formes clàssiques de narració, expressa la necessitat d'adequar els nous “gèneres literaris” i les noves possibilitats tecnològiques per expressar el món. Amb paraules de l'autor

“como las narrativas literarias estan siendo impactadas por logicas que no vienen de lo literario propiamente sinó de otras formas de ficcionalizar [...] lo literario vuelve a rescatarse, en el sentido de que reconocemos por fin su capacidad esencial, su manera única de narrar el mundo”...

La visió que planteja Jaime Alejandro Rodríguez ens aporta un nivell bàsic que ens permetrà aproximar-nos a les idees que expressa Lakoff en No pienses como un elefante. Tot i que Lakoff du a terme un exhaustiu estudi al llarg de la història d'occident des d'una perspectiva més política que literària, volem prendre les seves idees per integrar-les en un context més cultural i literari alhora. Veient d'entrada la idea que exposa l'autor “las palabras arrastran a los demás hacia la version del mundo de ellos” (pàg.7), no és que les paraules per si soles manipulin, sinó que en l'acte d'escollir el llenguatge per expressar la teva versió del món implica una limitació d'altres maneres de veure el món. D'aquesta manera les paraules i aquesta “manipulació” pot esdevenir una experiència d'alliberament o una eina de control social.

En aquest punt Lakoff parla de les dicotomies i judicis de valor que regulen la nostra vida (pensament, experiències, formes d'identitat, etc.) la qual és sempre una contradicció. Al basar el nostre coneixement i relació amb el món a partir de models, és a dir objectes simbòlics que sintetitzen les característiques “generals” dels originals, només podem configurar una ficció...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada