EL PLAER DEL TEXT

ENTREVISTA A ROLAND BARTHES



Seguint el context de l'entrevista a Roland Barthes, escriptor, crític, semiòleg i teòric de la literatura, volem aproximar-nos a l'escriptura (text i hipertext) des d'una perspectiva radical però que no deixa de considerar aspectes crucials en la concepció de la tradicció escrita (com a objecte i com a esdeveniment).

La postura de Barthes es mostra fortament contrària a l'essencialisme tradiccional, l'autor defensa així que no hi ha cap essència comuna que pugui ser classificada dins de cap símbol ja que qualsevol classificació implica una jerarquització de manera que cada símbol és “filtrat” per aquest sistema extern a l'ésser humà individual. L'individuu actua des del “coixí” d'un codi compartit que el valida i que cada individu fa servir com a instrument propi. Per tant el llenguatge, entès com a un sistema de símbols els quals contenen un significat consensuat, seria una visió utòpica de la comunicació, perquè no és capaç de transmetre cap contingut no compartit prèviament. Barthes, de fet, va més enllà i no considera el llenguatge només com a quelcom inútil i buit de significat, sinó que ho considera feixista, tendenciós i interessat, ja que força a l'ésser humà a expressar coses que no vol, ja que cada símbol està institucionalitzat a priori.
El pensament humà, entès com al “magatzem” del coneixement i alhora la fàbrica (crea i emmagatzema), és possible, només a través de l'experiència, i en ella és on hi trobem l'única essència veritable. Aquesta essència, no pot ser compartida, si més no el llenguatge no és capaç de dur a terme aquesta funció. Va més enllà.

Sembla doncs que l'estudi de la subjectivitat respon a una necessitat central i vertebradora, que respon a la finalitat de conèixer i viure, deixant així a la lògica i a la raó fora de l'epicentre del coneixement. D'alguna manera el pensament filosòfic contemporani permet apropar-se al subjecte i reconèixer el poder que aquest té, per començar a considerar les emocions i els sentiments com a eines necessàries en el procés de coneixement i d'adaptació a la supervivència de la vida. Així doncs, utilitzant l'entrevista que li fan a Roland Barthes, podrem donar un cop d'ull a les implicacions dels conceptes “plaer” i “gaudir” inherents al conèixer, gaudir, experimentar i conceptualitzar. Diferents cares d'un poliedre que es diu vida . Barthes doncs, exposa que no solament no hem considerat gaire sovint la idea de plaer, de gaudi o de sensació plaent davant el fet de viure diferents coses, sinó que cal també, per tenir idees complertes, aportar una noció, potser més esporàdica, del “gaudir”. La diferència essencial en aquesta discussió o ordenació de conceptes, recau en la idea de que el plaer està estretament relacionat a la cultura la qual, de la mateixa manera que el llenguatge, és categoritzada i estructurada d'acord a unes prioritzacions globals què, en la realització individual, simplement satisfà el nostre ego. En canvi, gaudir implica experimentar espais personals no coneguts fins aleshores cosa que, segons Barthes, és una posició en contra de la cultura. Plaer estaria “consensuat” i gaudi estaria associat a recerques internes i descobertes individuals. Matisant aquesta diferència, Barthes fa referència a la idea de erotisme que pot considerar-se com un concepte clarament estereotipat, o tota una recerca interna...